Qi, energia vital

L’energia vital o Qi (氣) es considera, dins del model del món de la medicina tradicional xinesa, la base de tot el que existeix, és el principi que sosté la vida i el creixement, el desenvolupament i la decadència de totes les coses i processos, siguin animats o inanimats.

El qi és l’arrel del cos humà, el seu moviment i la seva qualitat determinen la salut. Els òrgans interns, les emocions, sentiments i pensament, tots són expressions de l’energia vital.

Es pot parlar del Qi en termes de quantitat, una major quantitat equival a una funció metabòlica més potent, tot i que això no implica que la salut depengui únicament d’acumular grans quantitats de Qi. Més aviat que hi ha una quantitat idònia per a cada persona, i la salut es manifesta com un equilibri en tot el conjunt, en l’harmonia, moderació i un fluir suau i segur.

Tradicionalment, al parlar del Tao i l’energia vital, s’ha fet servir metàfores de l’aigua. Al Qi se’l visualitza circulant a través d’un complex sistema de canals de regadiu, irrigant la totalitat del cos humà. Aquests canals són popularment coneguts com a meridians, és sobre ells que s’ubiquen els punts d’acupuntura.

Al nostre cos, l’oceà de qi, qihai (氣海), es troba a l’abdomen, a partir d’ell, rius de qi flueixen a través del tronc i les extremitats, fonts de qi brollen als canells i turmells, i a les puntes dels dits de les mans i peus, hi trobem pous de qi.

ideograma de Qi

En general, la vida humana és l’acumulació de qi, i la mort la seva dispersió.

De la mateixa manera que podem guanyar i acumular qi, el podem perdre. Respirant aire contaminat, sobrecarregant el cos amb excessos en el menjar i el beure, embolicant-nos amb les emocions negatives, pensaments obsessius, o forçant al cos i la ment a treballar en excés.

L’ideograma xinès que representa al Qi està format per dos dibuixos, l’inferior mostra un gra d’arròs, i el superior representa un núvol o vapor ascendint. L’energia vital es representa així, com la unió d’una energia densa i material com l’arròs, aliment del cos, i una energia més subtil com l’aire que respirem.