El qigong (també ho trobaràs sovint escrit com a chi kung) és una paraula que engloba un gran conjunt de pràctiques mil·lenàries destinades a promoure la salut i la longevitat.
Va ser el doctor Liu Gui Zhen que va generalitzar l’ús de la paraula qigong, després de publicar Experiència clínica amb el tractament Qigong l’any 1957.
L’origen del Qigong es remunta a la prehistòria de la Xina, evolucionant al costat dels sistemes tradicionals de sanació. Les primeres referències als exercicis per a la salut apareixen als escrits clàssics, atribuïts a l’Emperador Groc Huang Di (黃帝), mític fundador de la medicina Xinesa.
Alguns historiadors opinen que el Qigong va sorgir a través del xamanisme i les danses arcaiques, ja que les persones creien que el moviment rítmic eliminava l’anquilosament i l’obstrucció del cos.
Els principis més importants del Qigong varen ser formulats pels taoistes, ara fa 2.500 anys, donant forma a una de les més importants escoles del pensament xinès.
Els taoistes van desenvolupar les tècniques del Qigong durant el primer mil·lenni aC amb les que probablement combateren moltes enfermetats, aconseguint així perllongar la seva vida per sobre del que era habitual en aquella època, guanyant així la fama de ser gairebé immortals amb poders sobrenaturals.