Actualment a la Xina existeixen més d’un centenar de sistemes de qigong. Entre tota aquesta varietat hi trobem sistemes procedents de l’escola mèdica, sistemes d’origen marcial, estils estàtics i dinàmics, interns i externs, així com sistemes procedents de diferents corrents filosòfics, taoistes, budistes…
Per començar, segurament la millor manera d’apropar-se a aquesta classificació és diferenciant els estils en formes estàtiques i dinàmiques.
Qigong dinàmic és aquell en el que s’encadenen seqüències de moviment, realitzades gairebé sempre dempeus, tot i que hi ha tècniques que s’executen estant assegut, a terra o sobre una cadira o tamboret. La ment del practicant es troba en atenció plena focalitzada en el cos i en la realització dels moviments.
El qigong estàtic, al contrari, és més semblant al que habitualment coneixem com a meditació. En posició asseguda o dempeus, es treballa sobre la respiració i l’energia vital, el qi, a l’abdomen, per a posteriorment fer que flueixi cap a les extremitats.
Relaxació i respiració abdominal són factors clau tant en les formes estàtiques com en les dinàmiques.
Dins del qigong dinàmic hi trobem les formes populars i majorment practicades, com Ba duan jin (les vuit joies), Wu qin xi (els cinc animals), Liu zi jue (els sis sons curatius), o Yi jin jing (mètode de la transformació de músculs i tendons).
Dins del qigong estàtic hi trobem pràctiques com Zhan zhuang (abraçar l’arbre), San ti shi (els tres poders) o Maodum (llança i escut).